Gràcies a les donacions de diverses persones, el convent es va poder construir en diverses fases.
La donació de la «germana María Beatriz Antonia de Cristo Arrue», filla d’un cavaller de l’Ordre de Sant Jaume que havia fet fortuna a Quito (Equador) al segle XVII, va resultar decisiva per a futures construccions, com ara l’església, els nous dormitoris, les cambres i els claustres.
El conjunt del convent té una gran importància dins del paisatge arquitectònic de l’època. La planta de l’església és un rectangle en què s’inscriu una creu llatina. El cor està situat al peu de la nau, ocupant dos trams; l’església està coberta amb voltes de canó amb llunetes, i el creuer està coronat per una cúpula de mitja taronja recolzada sobre petxines.
ALTAR MAJOR: segle XVIII. Barroc – Rococó. Declarat Monument Històric-Artístic.
La Immaculada Concepció és la imatge més notable del conjunt. L’altar va ser creat per Fra Jacinto Sierra i Fra Esteban López i finançat pels germans Martín i Juan Antonio de Lardizabal i Elorza a expenss de les seves germanes residents al convent, la germana María de San José i la germana María Antonia de San Miguel. El daurador i pintor, resident a Zumàrraga, va ser Jose Maria Anson.
Les monges concepcionistes hi van viure en reclusió fins l’any 2023.